NOSALTRES
CONSELL NONORÍFIC
Aleix Renye (Rafael Reñé i Teulé)
Lleida, 1955
Periodista, actor i escriptor català. Es va exiliar com a refugiat polític a la Catalunya del Nord l’any 1981 a causa de la seva militància a l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) i Terra Lliure. Va ser un dels impulsors de la ràdio en català a Catalunya Nord essent el primer periodista professional en llengua catalana a les terres catalanes sota dominació francesa. Fou membre de l’equip de redacció de les publicacions nord-catalanes La Nova Falç i El Fiçó, actualment desaparegudes.
Alvar Valls i Oliva
Barcelona, 1947
Escriptor, traductor i corrector. Ha guanyat diversos premis literaris com l’Amadeu Oller de poesia el 1969 o el 50è premi Crexells a la millor novel·la del 2020. Militant del Front Nacional de Catalunya (FNC) des del 1968, essent membre de l’escamot que realitzà una de les accions amb més ressò de l’organització. Membre de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), es va exiliar a París i posteriorment a Andorra, on viu ara.
August Gil Matamala
Barcelona, 1934
Advocat de referència durant cinc dècades en el front laboralista i antirepressiu –davant el TOP, l’Audiencia Nacional o el Tribunal d’Estrasburg–, va militar al PSUC antifranquista, al col·lectiu comunista català i a La Nova Falç, passant per l’autonomia obrera fins a arribar a l’independentisme d’esquerres. Tota una vida, doncs, dedicada la lluita per les llibertats democràtiques, socials i nacionals.
Agustí Barrera i Puigví
Mataró, 1941
Comença a militar al Front Nacional de Catalunya (FNC) l’any 1963. Dos anys més tard és detingut junt amb Carles Castellanos i J.Ferrer Mallol, acusats d’associació il·lícita i de propaganda il·legal, són jutjats pel Tribunal de Orden Público (TOP). El 1968 s’integra al PSAN i el 1974 al PSAN (p) fins el 1979, on impulsarà la formació d’un sindicat nacional i de classe, els Col·lectius Obrers en Lluita (COLL).
Ramon Piqué i Huerta
Montcada i Reixac, 1961
Professor. Va participar de la campanya del Comitè Català Contra la Constitució espanyola. Posteriorment va militar al PSAN-P, IPC, l’MDT i els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. L’any 1992 va ser detingut en el marc de l’Operació Garzón i va fer de portaveu dels encausats en el procés que que va portar l’Estat espanyol al Tribunal d’Estrasburg. Ha estat regidor per la CUP a l’Ajuntament de Sant Cugat. Actualment és president de l’Associació Memòria Contra la Tortura.
Carles Sastre i Benlliure
Hospitalet de Llobregat, 1955
Sindicalista i militant independentista català, antic militant d’EPOCA i Terra Lliure.
Va militar al Front Nacional de Catalunya, i cap al 1973 va ingressar a l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) fet pel qual es va exiliar a París. Sastre va participar en la creació de Terra Lliure quan es va dissoldre EPOCA en 1980 i va formar part de la seva direcció executiva. Detingut el 1977 i 1985 va passar onze anys i vuit mesos a les presó on va participar activament en el Col·lectiu de Presos de Terra Lliure, fou alliberat el 1996. Ha estat membre de la Intersindical-CSC, de la qual ha estat responsable d’acció sindical i des d’abril de 2013 fins al 2020 Secretari General.
Gabriela Serra i Frediani
Mataró, 1951
Mestra i activista. Diputada al Parlament de Catalunya amb la CUP-Crida Constituent entre octubre del 2015 i octubre del 2017. Militant de diverses organitzacions d’esquerres com els Circulos Obreros Comunistas, la Organització d’Esquerra Comunista, les Plataformes Anticapitalistes d’ensenyament, el Moviment Comunista de Catalunya o la Germanor Obrera d’Acció Catòlica. Actualment és membre d’Entrepobles, la Fundació per la Pau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Justícia i Pau, Omnium Cultural, coordinadora d’Enteses pel Debat Constituent, presidenta del Consell Català de Foment per la Pau i voluntària a Wad Ras.
Pep Musté i Nogué
Sant Quirze de Besora, 1957
Pagès. Va ser dinamitzador dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, fundador del Casal independentista i popular Manel Viusà i del Moviment de Defensa de la Terra a la comarca d’Osona. Durant la ràtzia de l’Operació Garzón de 1992 un mes abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, va ser detingut i torturat, acusat de ser el màxim responsable de l’aparell logístic de Terra Lliure durant la darrera etapa de l’organització armada. Fou condemnat a 140 anys de presó en diferents judicis, fet que el converteix en l’independentista amb la condemna més llarga de la història. Sortí en llibertat el 1996 beneficiat per l’indult col·lectiu a nombrosos independentistes. Actualment forma part de la Candidatura d’Unitat Popular de Montesquiu.
Julia de Jódar i Muñoz
Badalona, 1942
Escriptor. El 2009, amb la novel·la Pastoral catalana, una mena d’homenatge a l’escriptor estatunidenc Philip Roth i la seva novel·la American Pastoral, rebé el Premi Carlemany que atorga anualment el Govern d’Andorra. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per la Candidatura d’Unitat Popular d’octubre de 2015 a gener de 2016.
Magda Ballester Sirvent
Lleida, 1948
Periodista. El 1970 ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en la clandestinitat sota el sobrenom de «Roser». El 1971 van acomiadar-la del Diario de Lérida i va ser una de les primeres periodistes que va denunciar l’empresa a Magistratura Laboral, fet que va provocar una forta protesta ciutadana i de periodistes barcelonins. Això li va suposar la inclusió en la llista negra de periodistes que cap empresa contractava. Assistí a la constitució de l’Assemblea de Catalunya el novembre de 1971 i de l’Assemblea de les Terres de Lleida el febrer de 1972. El 1979 fou escollida regidora de la Paeria de Lleida pel PSUC, on ocupà una tinència d’alcaldia i exercí de portaveu del partit en el ple municipal fins a les eleccions de 1983. El 1984 abandonà la militància del PSUC.
Blanca Serra i Puig
Barcelona, 1943
Lingüista catalana i professora. Militant en els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, que abandonà per a formar part del comitè executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). El 1971 participà en l’acte fundacional de l’Assemblea de Catalunya. El 1973 passa a formar part del PSAN-Provisional que el 1978 es transformaria en Independentistes dels Països Catalans (IPC). El novembre de 1975 s’hagué d’exiliar a la Catalunya Nord i on participà en el Congrés de Cultura Catalana a Perpinyà. Ha estat objecte de 4 detencions: el febrer del 1977 acusada de propaganda il·legal i organització il·legal; el juliol de 1980 per ajut al moviment d’alliberament basc en aplicació de les lleis antiterroristes; el desembre del 1981 aplicació també de la llei antiterrorista; el març del 1982 acusada d’apologia i crida a la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema ·independència» en una manifestació contra la LOAPA amb unes setmanes d’empresonament a la presó de dones de la Trinitat de Barcelona. Ha participat activament en l’organització de les Consultes Populars sobre la Independència (2009-2011), membre el 2012 del 1r Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana
Jaume Oliveras i Costa
Badalona, 1944
Periodista. Portaveu del grup municipal del PSUC a Badalona de 1979 a 1987. Impulsor del manifest on històrics membres del PSUC, entre ells ex-diputats i ex-batlles, es van posicionar a favor del referèndum de l’1-O. Fundador de Guanyem Badalona, membre de Cristians pel socialisme, activista i dinamitzador cultural.
Armando Varo Gonzàlez
Melilla, 1947
Treballador de la SEAT.
Històric representant de CCOO a la SEAT i membre destacat del PSUC. Posteriorment deixaria el sindicat per incorporar-se a la “corriente sindical d’esquerres” i desprès a la CGT. Pel fet de ser un representant dels treballadors, Varo va ser detingut amb altres companys el desembre de 1970 i va estar empresonat fins al febrer de 1971. Des d’aquell any fins al 1976 va haver de fugir del país i amagar-se perquè tenia una ordre de crida i cerca, fou condemnat en rebel·lia a tres anys de presó pel Tribunal de Orden Público. En democràcia, l’any 1977, va tornar a ser readmès a la fàbrica de cotxes.
Eudald Carbonell i Roura
Ribes de Freser, 1953
Arqueòleg. Des de l’any 1999, ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i actualment és Investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat i Investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), centre del qual fou impulsor i primer director entre 2004 i 2015. Militant de Bandera Roja i posteriorment responsable del PSUC a Girona, número 2 del PSUC a la llista pel Congreso de los Diputados per Girona el 1979, Impulsor del manifest on històrics membres del PSUC, entre ells ex-diputats i ex-batlles, es van posicionar a favor del referèndum de l’1-O.
Ramon Majó Lluch
Manresa, 1940
Regidor del PSUC a l’Ajuntament de Manresa la legislatura del 1979 en el primer ajuntament restaurada la democràcia i ex-tinent d’alcalde. Impulsor del manifest on històrics membres del PSUC, entre ells ex-diputats i ex-batlles, es van posicionar a favor del referèndum de l’1-O. Va participar en la fundació de l’Assemblea del Bages a l’església de Camps el març de 1971 com a membre del PSUC. Fou detingut dues vegades i la darrera empresonat a la model arran de la caiguda dels 113 de l’Assemblea de Catalunya el 1973. Va participar en el Moviment per a Pau especialment en la campanya del No al referèndum sobre l’entrada a l’OTAN i en el Moviment internacionalista formant part d’una brigada de solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.
Roser Vernet Anguera
El Priorat, 1955
Filòloga, escriptora i activista cultural i social. S’inicia en l’activisme en les reunions de joves del Priorat i les terres de l’Ebre al voltant de la lluita antinuclear els darrers anys del franquisme. Després s’integra al Front Nacional de Catalunya i de 1977 a 1984 ha d’exiliar-se a París, Bèlgica i la Catalunya Nord. Al llarg dels anys ha participat en diferents entitats i plataformes de defensa del territori, especialment en la Plataforma en Defensa del Priorat i Prioritat. En l’àmbit cultural, impulsa des del 2006 el Centre Quim Soler.
Tomeu Martí.
Palma, 1969
Periodista, activista sociocultural i polític mallorquí. Va ser membre actiu de La Crida a la Solidaritat arribant a ser secretari a Mallorca (1986-1991) i a Barcelona (1991-1993), i vicepresident (2006-2010) i coordinador (desembre de 2005-2013) de l’Obra Cultural Balear i un dels cofundadors de la plataforma Joves de Mallorca per la Llengua (1994), i portaveu i coordinador entre 1994 i 1998. El 1997 va ser jutjat per insubmissió al servei militar i va ser condemnat a 8 anys d’inhabilitació i 365.000 pessetes (2.194 euros) de multa, en primera instància. Posteriorment va ser absolt pel tribunal Suprem. També ha estat cofundador del Bloc Nacionalista d’Estudiants (1986); membre de la Plataforma Unitària 31D (1988), que organitzava les activitats reivindicatives de la Diada de Mallorca.